Ansietat, el pitjor (i el millor) que pots fer

El pitjor (i el millor) que pots fer quan tens ansietat

Tots en algun moment o altre hem sentit ansietat o hem tingut algú al costat amb ansietat.

És una sensació molt desagradable.

Per a alguns pot ser una sensació d’opressió al pit que no deixa respirar.

Per a uns altres un nus a l’estómac que fa mal i comprimeix tota la zona.

En casos més lleus pot ser només una sensació, lleugera però suficientment molesta, com per a no deixar-nos viure en pau.

Tothom vol fer marxar aquesta ansietat.

I si tens algú al costat amb aquestes sensacions el que vols és ajudar-lo a tornar-se a trobar bé.

Doncs dir-li a la persona que s'ha de tranquil·litzar

I això és el pitjor que pots fer.

Perquè?

Doncs perquè si la persona està ansiosa.

Si tu tens ansietat en aquest moment.

És perquè no et pots tranquil·litzar.

I si repeteixes una i una altra vegada aquesta maleïda frase el que fas no és tranquil·litzar-te.

És augmentar l’ansietat.

Si oblidem el tema moral, que per a la medicina no ens interessa, l’ansietat, la ràbia i totes les emocions, positives o no, són només una cosa.

Són el cos volent dir-te una cosa.

El que notes és energia acumulada en algun lloc, en el lloc on sents l’ansietat.

Quan hi ha ansietat és perquè el cos detecta un ambient que no li és propici, o que li és directament hostil.

I això és un mecanisme ancestral d’autodefensa del cos que no pots obviar.

Ens ha salvat, com a espècie, de moltes situacions de perill.

Què és el que vol el meu cos que jo faci?

No el que tu faries, ni el que està socialment acceptat.

Què és el que vol el meu cos que jo faci.

Descobrir què necessita el teu cos que tu facis és la primera premissa.

Normalment són coses com fugir, cridar, plorar, picar contra alguna cosa…

Tot això és el teu cos intentant alliberar-se d’aquesta energia acumulada, i està molt bé.

Abans de poder-te tranquil·litzar has de fer allò que el teu cos necessita que facis.

Així que busca un lloc on poder fer aquestes coses, un espai segur on cridar, plorar, picar…

I passa l’experiència pel cos.

De res no serveix racionalitzar tot això.

Ha de passar pel cos.

Això vol dir exercici, activitat física destinada a obrir i deixar sortir aquestes emocions

que et comprimeixen.

Només després de fer aquest exercici d’alliberament podràs tranquil·litzar-te, no perquè algú t’ho digui.

No perquè tu t’ho diguis.

Perquè estaràs en pau.

L’energia acumulada al pit, a l’estómac…

S’haurà alliberat.

I si no és suficient, si tornes a sentir aquesta ansietat, repeteix el tractament.

Quim